SPETANDO ‘L PAPA
A forza de pregar
E de spetar
E de vardar,
In zima
S’à vist an sbuf,
Po’ n altro, n altro ancora
Che po se sfanta
Inveze no!
Se leva su dai cop
Na buberata bianca.
Se vede finalmente la finestra
E la speranza:
“…Habemus Papam!
– Dis an Cardinal –
Reverendissimum Dominum,
Dominum Albinum!…”
L’é come una bonba
Che s’ciòpa nte i cor,
E tuti se piande,
Me pare se segna,
Me mama in denocio
Vizin na carega
La prega.






